-Definició de moral:
És la disciplina que determina el comportament de l’ésser humà, seguint unes normes que expressen l’existència d’uns deures i obligacions. Gràcies a això podem decidir lo bo de lo dolent, lo just i injust i adequat i lo inadequat. Té una dimensió individual: cadascú te la seva pròpia moral. Dimensió social: et guies segons la cultura de la societat. La moral evoluciona.
-Definició d’ètica:
Estudia la filosofia del que considera lo bo o correcte. Es tracten temes com els valors o la bona conducta. El dilema sobre com s’ha d’actuar sobre l’existència de la llibertat.
-Diferència ètica/moral:
La moral és qui decideix la bondat o la maldat d’alguna acciò i l’ètica fa la reflexiò sobre la creaciò de judicis morals i es considera com una branca de la filosofia.
La moral es defineix com a moral viscuda i la ètica és la moral pensada.
-Diferencia moral/inmoral/amoral:
La moral és una disciplina que diferència el bé del mal de les accions, lo inmoral és fan una acció que no coincideix amb el de les altres persones i lo amoral és quan es pren una decisiò que no s’hi té en compte lo bo o lo dolent.
-Definició “judici moral”:
És valorar, opinar sobre alguns fet. No es fa un judici objectiu ni decriptiu.
-Definició, característiques de l’ètica cristiana.
Introducciò
Quan una persona decideix alguna cosa esta decidint el seu futur, la seva vida. Si s’equivoca és la primera persona que surt perjudicada. Les cultures, religions han acumulat idees de com cal actuar.
Tan antic com la presencia humana hi ha interès per regular mitjançant normes o codis, a totes les accions hi ha prescripcions i prohibicions que decideix si està bé o no. Lligat al naixament de la filosofia apareix la pregunta de reflexionar sobre les normes ja establertes. Aquestes activitats les anomenem avui en dia moral i ètica.
Introducció: Ètica: és una investigació filosòfica sobre la moral. És l’anàlisi reflexiu i crític, propi de la reflexió filosòfica, amb el qual justifiquem i donem raons de les decisions, valors que compren la moral.
Socrates: La bona persona és la persona sàvia. Ningú fa el mal a propòsit, només l’ignorant és dolent.
Platò: El cos humà és el carruatge: la ment, el pilot que el condueix: els cavalls, els sentiments
Aristòtil: El bé és el camí intermig entre l’excés i el defecte.
Epicur: Vols ser ric? No busques augmentar els teus béns, sinó disminuir la teva cobdícia.
Les religions tenen la seva pròpia ética, el seus ritus, festes, una religió sense ética és nomes unes estàtues, espelmes, ritus. La regla d’or: tractar als altres com vols ser tractat.
